Els Reis Mags em van portar el DVD :"Disparando a perros", un film estrenat al nostre país a l'abril del 2007, però amb poc ressò mediàtic i per tant, amb poc públic. Sorprenentment, en el menú dels idiomes hi sortia el català i jo i la Txell vam poder gaudir d'una gran pel·lícula amb el nostre idioma, que no és fàcil.
La pel·lícula relata amb una cruesa colpidora, el genocidi de Rwanda de l'any 1994 en el que es va matar un 75% de l'ètnia tutsi.
Més de 2000 tutsis es refugien a l'escola del pare Christopher (John Hurt) i el mestre Joe Connor (el desconegut, però brillant, Hugh Dancy). A l'escola també hi ha instal·lats soldats belgues en missió de pau, mostrant-se impotents al no poder fer res davant dels fets (no ho puc entendre!!!).
Sense el ressò que va causar "Hotel Rwanda", el film aconsegueix atraure l'atenció de l'espectador i fer-li replantejar moltes coses sobre l'ésser humà. Tot això, gràcies als dos protagonistes, a l'alumna Marie (Clare-Hope Ashitey) i a multitud d'escenes impactants, en les que "els matxets" fan de tot, menys tallar les males herbes.
En definitiva, molt recomanable, impactant i terriblement tràgica.
*Probablement, mai se sabrà quants morts va provocar el genocidi. Es calculen entre 800.000 i 1.000.000. Si van ser 800.000 equivaldrien al 11 per cent del total de la població i 4/5 dels tutsis que vivien en el país.
Tampoc se sap quantes víctimes ha provocat la venjança tutsi. Encara que es parla de l'"altre genocidi", sembla que no és en absolut comparable.
La pel·lícula relata amb una cruesa colpidora, el genocidi de Rwanda de l'any 1994 en el que es va matar un 75% de l'ètnia tutsi.
Més de 2000 tutsis es refugien a l'escola del pare Christopher (John Hurt) i el mestre Joe Connor (el desconegut, però brillant, Hugh Dancy). A l'escola també hi ha instal·lats soldats belgues en missió de pau, mostrant-se impotents al no poder fer res davant dels fets (no ho puc entendre!!!).
Sense el ressò que va causar "Hotel Rwanda", el film aconsegueix atraure l'atenció de l'espectador i fer-li replantejar moltes coses sobre l'ésser humà. Tot això, gràcies als dos protagonistes, a l'alumna Marie (Clare-Hope Ashitey) i a multitud d'escenes impactants, en les que "els matxets" fan de tot, menys tallar les males herbes.
En definitiva, molt recomanable, impactant i terriblement tràgica.
*Probablement, mai se sabrà quants morts va provocar el genocidi. Es calculen entre 800.000 i 1.000.000. Si van ser 800.000 equivaldrien al 11 per cent del total de la població i 4/5 dels tutsis que vivien en el país.
Tampoc se sap quantes víctimes ha provocat la venjança tutsi. Encara que es parla de l'"altre genocidi", sembla que no és en absolut comparable.
Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Genocidi_de_Rwanda
4 comentaris:
Albert!quina obsessió eh!jaja
saps?la teva germaneta és aixi de matada que demà s'haurà de llevar a les 6 del matí per fer d cangur
vaya bromaa jajaja
apa ens veiem dmà
bona nit tete:)
Hola a tothom,
ja possats a comentar temes, us dic que a la página monopoly.com, es pot votar per les ciutats que sortiran a l'edició mundial del nou monopoly, dintre de les que podreu trobar barcelona.
Apa doncs ja ho sabeu: Visca la terra!!!
Molt bones!
Ahir amb el Marc vem mirar la pel·lícula. Tot i no tenir massa ressó, és una de les millors en quant a mostrar la condició de misèria humana i a no deixar-te indiferent. Hi ha escenes esfereïdores com la noia amb el bebé, el mestre quan puja al camió amb una barreja de sentiments brutal, el capellà disposat a donar-ho tot, inclús la vida i els soldats de l'ONU que només poden observar... És increïble!!!
Esperem que la història no es repeteixi enlloc.
Una abraçada
He vist la pel.lícula i m`ha impactat. Com diu la Sílvia. Però potser se m`ha quedat gravat el que diu el capellà quan es queda amb tota aquella gent, per a morir amb ells. I després cóm salva a uns quants nens.
M'agradaria tornar-la a veure.
Publica un comentari a l'entrada