dijous, 17 de juliol de 2008

Estrena de GLUTIS!!!!

El passat 20 de juny, GLUTIS ens vam estrenar amb molt d'èxit al barri de Can Bros. El públic que va venir, majoritàriament familiars i amics, va disfrutar d'allò més amb les nostres versions, especialment amb les de rock català.
Personalment els músics també vam quedar molt satisfets de l'acollida de la gent i del so del concert. Ara només cal esperar el proper que desitgem que sigui ben aviat!!!

dilluns, 5 de maig de 2008

GLUTIS!!!

Després de gairebé un any d'estar tocant d'amagatotis, per fi el dia 1 de maig de 2008 ja tenim nom oficial pel grup: GLUTIS. Han estat molts dies de reflexions, moltes hores de bar, moltes nits sense dormir... però per sort després d'un bon "pollo a l'ast" de la Noelia hem estat capaços de clarificar els nostres espessos caperronets i ens ha sortit un nom que ens plantejàvem seriosament des de la Castanyada.

Així que, des de l'1 de maig del 2008 queda fundada una nova banda (de música) a Martorell formada per l'Eloi als tambors, el Pep i el Carles a les guitarres, el Marc a les 4 cordes, el Joan als teclats i l'Albert (jo mateix) a la veu.

A fer-la sonar!!!!!

dimecres, 5 de març de 2008

NEW YORK, NEW YORK...

Després d'uns dies enfeinat, per fi us puc explicar com ha nat el viatge a la gran poma.
Abans de marxar a Nova York, era dels que pensava que almenys un cop a la vida s'hi havia d'anar. Ara, després de ser-hi confirmo aquesta teoria. És evident que aquesta afirmació pot valer per molts altres llocs, però crec que és especialment vàlida per aquesta ciutat: ara mateix l'euro està bastant per sobre del dolar, està a relativament poques hores d'avió (8 a l'anar i 6 al tornar) i amb pocs dies et pots fer una idea general de com és la ciutat.

Nosaltres hi vam estar 3 dies sencers i vam poder veure moltes coses, sobretot les més mítiques com ara l'Estàtua de la Llibertat, la 5a avinguda, Broadway, Chinatown, Harlem, l'Estació Central, l'Empire State, Wall Street, el Central Park, Rockefeller Center... i alguna coseta més.

Si hi vas més dies ja et pots entretindre a fer alguna activitat o visites més a fons. Nosaltres ens vam quedar amb les ganes de veure un partit dels New York Knicks, visitar el Museu d'Història Natural o anar a una missa Gospel que només les fan en diumenge. Ho deixem per la propera!

Tot i així, el viatge va ser espectacular. Crec que la paraula que defineix la ciutat i especialment Manhattan és IMPRESSIONANT, per gran, per ordenada, per neta, per activa, per la barreja multicultural i sobretot pels seus edificis que tenen un encant especial.

Quatre cosetes més:

El millor del viatge: pujar a l'Empire State de nit i gaudir de tota la ciutat il·luminada i la nevada de l'últim dia.
El pitjor: aquest espai el deixaríem en blanc.
L'imprescindible: el Central Park i pujar a l'Empire State.
La recomanació: caminar i caminar per la ciutat, respirar el seu ambient i anar observant el que t'envolta mentre et menges un hot dog amb un cafè americà a les mans.

dilluns, 18 de febrer de 2008

Marxem a NEW YORK!!!

Demà mateix, a les vuit del matí, marxem cap a la "la gran manzana" amb la Txell i els seus pares. Només puc dir que tenim moltes ganes ganes de fer aquest viatge, ja que sempre hem dit que a Nova York una vegada a la vida hi havíem d'anar.

Tenim ganes de veure l'estàtua de la Llibertat, fer footing pel Central Park, menjar merdetes, flipar amb l'Empire State Building, visitar Harlem...

A la tornada us ho expliquem!!!

divendres, 8 de febrer de 2008

La PANTERA guia els "lleons indomables"

Per uns dies, el lleó ha deixat de ser el Rei de la selva i li ha cedit el tro a la Pantera Negra. Samuel Eto'o ja ha portat els seus lleons a la gran final. Diumenge es jugaran el campionat d'Àfrica davant d'uns "faraons" disposats a no deixar escapar el que fins ara els pertany, ja que són els vigents campions.

Camerun i Egipte s'enfrontaran el diumenge a Accra per ser els primers del seu continent, després de deixar enrera seleccions com les de Ghana i Costa d'Ivori. El màxim golejador de la història del torneig intentarà guiar els seus "lleons indomables" cap a la victòria. Camerun no estarà sol, des d'aquí animarem la nostra pantera.

http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/copa_de_africa/es/index.html

dimarts, 5 de febrer de 2008

N'kondedzi surt a Internet!!!

Com molts ja sabeu, fa uns tres anys , juntament amb la Txell, la Montse, el Ton i la María vam realitzar un camp de treball a l'aldea de N'kondedzi, a Moçambic, durant 40 dies. L'estada em va marcar molt positivament en molts sentits, que espero anar-vos explicant en aquest bloc.

El cas és que de tant en tant, per curiositat, miro al Google si N'kondedzi, un raconet de món, hi té lloc en això de les noves tecnologies. Alguna coseta hi surt, però mai hi havia sortit cap imatge, fins que l'altre dia, se'm va aparèixer una foto del nostre amic Paisi. La foto està penjada al bloc de la María Gómez, una de les cooperants del camp de treball.

Ara, quan posem N'kondedzi al Google ja hi sortirà alguna foto més.

Belinha

*Per cert si algú vol llegir alguns dels impressionants escrits sobre N'kondedzi de la María ho pot fer al seu bloc: http://mariagomezf.blogspot.com/

dissabte, 26 de gener de 2008

Un aclariment sobre l'SGAE

L'altre dia vaig rebre un mail del Wen que titulava "Todos contra l'SGAE". Immediatament després hi va haver la resposta de l'Eloi. Per tots aquells que, com jo, no saben de que va això de l'SGAE us passo aquest correu tan ben exemplificat pel "mestre" Eloi López i així sortim de dubtes.

Eloi, gràcies per ser tan clarivident. Amb el teu permís:

....només volia dir quelcom al respecte.

Sóc anti-sgae, considero que ells són realment els pirates. Igualment però, no m'agrada gens el preàmbul del mail rebut ja que entenc que es qüestiona els drets d'autor. Una cosa són els drets d'autor i l'altra el cànon que crèuen que han d'imposar (l'sgae és qui ho gestiona...ja ho diuen allò de: quien parte y reparte..)

M'explico: Imagineu que el Wen escriu una cançó, una d'aquelles cançons boniques que et fan posar la pell de gallina. A l'Albert li agrada i decideix cantar-la en els seus concerts, i mal li pesi a la txell, les noies es tornen bojes quan la canta (això últim no té res a veure amb els drets d'autor;). Normalment, quan es fa un concert es cobra ( si si, ja ho sé, l'art no té preu ;) la pregunta és; qui en treu benefici de la cançó? aparentment l'Albert, que és molt espavilat.

Ara vénen els matisos. En els concerts abans de tocar, el responsable, promotor, manager o qui sigui, li porta a l'Albert la famosa fulla d'sgae a on a d'omplenar els noms i AUTORS de les cançons amb les que ens deleitarà (les cançons poden ser pròpies o no...). El mateix que contracta l'artista (Ajuntament, Productora, etc..) és qui paga els drets d'autor de les cançons que cantarà Aquests van a parar a l'sgae (Societat General d'Autors i Editors) que és l'entitat PRIVADA (això és el més fort) que els gestiona.

Com el Wen es molt viu, quan va fer la cançó la va "protegir" intel.lectualment (Registre de la Propietat Intelectual) és com si volguéssiu patentar quelcom, un invent fantàstic o una cançó o un quadre o qualsevol IDEA. A més, la va registrar a SGAE, per tenir-ne els drets d'explotació. En definitiva i per anar acavant, quan l'Albert canti aquesta cançó tant bonica que va fer el Wen (mentres pensava amb la Georgia), l'Sgae és l'entitat que s'encarrega de cobrar els drets d'autor (allò del full que us comentava abans) per donar-los-hi al Wen (l'autor). Això si, amb comisió pel mig, evidentment. Això passa igualment quan sona la cançó per la ràdio (cada vegada que sona per alguna emisora l'autor cobra un percentatge, depenent de l'audiència...he dit l'autor, que moltes vegades no coïncideix que l'artista que les canta, penseu en la "Salseta del Poble Sec" o qualsevol orquestra).....us imagineu haver composat el Paquito el Chocolatero?....o la Macarena?

Bé, si heu aguantat fins aquí sou l'òstia, per això us estimo tant, ara bé, si heu entès alguna cosa sou l'òstia!. (precs i preguntes al bar)

El canon que volen imposar tantsols és una fórmula per compensar les possibles "pèrdues" que té l'sgae (??) per culpa del P2P (emules varios). El que em sembla molt fort es que això ho gestioni una entitat privada i no l'estat. Ara podeu firmar el que volgueu, però imagino que en sereu més concients.

Amb el permís del Roger, aquesta analogía de l'edifici....a tu et sembla tant demagògica com a mí? Ara ja coneixeu una mica més el funcionament del "maravilloso mundo de la música"....vinga va, agafeu la guitarra!

Petons i abraçades múltiples!

Eloi