dissabte, 26 de gener de 2008

Un aclariment sobre l'SGAE

L'altre dia vaig rebre un mail del Wen que titulava "Todos contra l'SGAE". Immediatament després hi va haver la resposta de l'Eloi. Per tots aquells que, com jo, no saben de que va això de l'SGAE us passo aquest correu tan ben exemplificat pel "mestre" Eloi López i així sortim de dubtes.

Eloi, gràcies per ser tan clarivident. Amb el teu permís:

....només volia dir quelcom al respecte.

Sóc anti-sgae, considero que ells són realment els pirates. Igualment però, no m'agrada gens el preàmbul del mail rebut ja que entenc que es qüestiona els drets d'autor. Una cosa són els drets d'autor i l'altra el cànon que crèuen que han d'imposar (l'sgae és qui ho gestiona...ja ho diuen allò de: quien parte y reparte..)

M'explico: Imagineu que el Wen escriu una cançó, una d'aquelles cançons boniques que et fan posar la pell de gallina. A l'Albert li agrada i decideix cantar-la en els seus concerts, i mal li pesi a la txell, les noies es tornen bojes quan la canta (això últim no té res a veure amb els drets d'autor;). Normalment, quan es fa un concert es cobra ( si si, ja ho sé, l'art no té preu ;) la pregunta és; qui en treu benefici de la cançó? aparentment l'Albert, que és molt espavilat.

Ara vénen els matisos. En els concerts abans de tocar, el responsable, promotor, manager o qui sigui, li porta a l'Albert la famosa fulla d'sgae a on a d'omplenar els noms i AUTORS de les cançons amb les que ens deleitarà (les cançons poden ser pròpies o no...). El mateix que contracta l'artista (Ajuntament, Productora, etc..) és qui paga els drets d'autor de les cançons que cantarà Aquests van a parar a l'sgae (Societat General d'Autors i Editors) que és l'entitat PRIVADA (això és el més fort) que els gestiona.

Com el Wen es molt viu, quan va fer la cançó la va "protegir" intel.lectualment (Registre de la Propietat Intelectual) és com si volguéssiu patentar quelcom, un invent fantàstic o una cançó o un quadre o qualsevol IDEA. A més, la va registrar a SGAE, per tenir-ne els drets d'explotació. En definitiva i per anar acavant, quan l'Albert canti aquesta cançó tant bonica que va fer el Wen (mentres pensava amb la Georgia), l'Sgae és l'entitat que s'encarrega de cobrar els drets d'autor (allò del full que us comentava abans) per donar-los-hi al Wen (l'autor). Això si, amb comisió pel mig, evidentment. Això passa igualment quan sona la cançó per la ràdio (cada vegada que sona per alguna emisora l'autor cobra un percentatge, depenent de l'audiència...he dit l'autor, que moltes vegades no coïncideix que l'artista que les canta, penseu en la "Salseta del Poble Sec" o qualsevol orquestra).....us imagineu haver composat el Paquito el Chocolatero?....o la Macarena?

Bé, si heu aguantat fins aquí sou l'òstia, per això us estimo tant, ara bé, si heu entès alguna cosa sou l'òstia!. (precs i preguntes al bar)

El canon que volen imposar tantsols és una fórmula per compensar les possibles "pèrdues" que té l'sgae (??) per culpa del P2P (emules varios). El que em sembla molt fort es que això ho gestioni una entitat privada i no l'estat. Ara podeu firmar el que volgueu, però imagino que en sereu més concients.

Amb el permís del Roger, aquesta analogía de l'edifici....a tu et sembla tant demagògica com a mí? Ara ja coneixeu una mica més el funcionament del "maravilloso mundo de la música"....vinga va, agafeu la guitarra!

Petons i abraçades múltiples!

Eloi

dimecres, 23 de gener de 2008

DISPARANT A GOSSOS - (Shooting dogs)


Els Reis Mags em van portar el DVD :"Disparando a perros", un film estrenat al nostre país a l'abril del 2007, però amb poc ressò mediàtic i per tant, amb poc públic. Sorprenentment, en el menú dels idiomes hi sortia el català i jo i la Txell vam poder gaudir d'una gran pel·lícula amb el nostre idioma, que no és fàcil.

La pel·lícula relata amb una cruesa colpidora, el genocidi de Rwanda de l'any 1994 en el que es va matar un 75% de l'ètnia tutsi.

Més de 2000 tutsis es refugien a l'escola del pare Christopher (John Hurt) i el mestre Joe Connor (el desconegut, però brillant, Hugh Dancy). A l'escola també hi ha instal·lats soldats belgues en missió de pau, mostrant-se impotents al no poder fer res davant dels fets (no ho puc entendre!!!).

Sense el ressò que va causar "Hotel Rwanda", el film aconsegueix atraure l'atenció de l'espectador i fer-li replantejar moltes coses sobre l'ésser humà. Tot això, gràcies als dos protagonistes, a l'alumna Marie (Clare-Hope Ashitey) i a multitud d'escenes impactants, en les que "els matxets" fan de tot, menys tallar les males herbes.

En definitiva, molt recomanable, impactant i terriblement tràgica.

*Probablement, mai se sabrà quants morts va provocar el genocidi. Es calculen entre 800.000 i 1.000.000. Si van ser 800.000 equivaldrien al 11 per cent del total de la població i 4/5 dels tutsis que vivien en el país.
Tampoc se sap quantes víctimes ha provocat la venjança tutsi. Encara que es parla de l'"altre genocidi", sembla que no és en absolut comparable.

diumenge, 20 de gener de 2008

COPA ÀFRICA 2008

Avui comença la Copa de nacions africanes disputada a Ghana. Serà una bona oportunitat per veure grans seleccions i grans jugadors com els nostres Eto'o i Touré, el Drogba, el Kanouté, el veterà Kanu, en Diouf...

Penso que els jugadors africans, concretament els de l'Àfrica subsahariana cada vegada seran més bons i més importants. A la resistència i potència física que ja se'ls coneix i sumen cada vegada més, un treball tècnic i tàctic que fins ara només semblava reservat als jugadors sudamericans i europeus.

Tot i que a mi m'agradaria que guanyés el Camerún (pel gran l'Eto'o) o el Senegal (pel viatge de l'estiu passat) aposta per Costa d'Ivori com a guanyador del campionat. Ja es veurà!!!

Podeu seguir el campionat en aquest link: http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/copa_de_africa/es/index.html